La veu és com una empremta digital, no n'hi ha cap d'igual. Tots tenim una veu única i irrepetible.
La nostra veu és la nostra identitat, no només perquè permet indentificar-nos si no perquè, a més, revela molts aspectes de com som i estem.
La nostra veu es configura en primer lloc a través de la dotació anatòmica amb què naixem, però la seva acústica la condiciona la veu dels nostres pares, l'entorn en què vivim, la música i les veus que escoltem, l'ofici que desenvolupem, la cultura a la que pertanyem o la llengua que parlem.
Així doncs, al llarg del nostre cicle vital adquirim i desenvolupem uns hàbits vocals que acabaran per determinar la nostra mecànica vocal i alhora, és clar, l'acústica i la salut de la nostra veu.
Aquests hàbits responen a l'equilibri que som capaços de trobar per tal de desenvolupar una tasca vocal en particular. Aquest conjunt d'hàbits no són pitjors ni milors, són, senzillament, l'únic camí que hem sabut trobar per assolir el resultat que desitjàvem o necessitàvem.
- Educar-nos vocalment vol dir saber identificar i destriar els hàbits saludables dels que no ho són.
- L'educació vocal és necessària si volem adquirir una mecànica ideal que afavoreixi la nostra acústica i salut vocal
- La clau de l'eduació vocal per adquirir una mecànica saludable està en l'entrenament sistemàtic de cos i veu
- El nostre sistema nerviós té la capacitat de millorar una acció motriu cada cop que rep una mateixa ordre
"La funció crea l'òrgan"
Jean-Baptiste Lamarck
